Post-partit Santperenca

Be... comença a ser habitual que els meus comentaris siguin d'agraïment per l'esforç i pel futbol desplegat. Tornaré a ser repetitiu, però és així... ahir es va donar una autèntica lliçó de bon futbol i de coratge. Una vegada més m'he de treure el barret davant dels meus jugadors, per que ahir van jugar un partidàs. De fet, no crec que hi hagi hagut gaires equips que li hagin posat les coses tant dificils al lider com nosaltres. Desconec si algun judador del Sanperenca llegeix aquest blog, imagino que no, però si ho llegeix sap que no exagero.

El partit era molt difícil per què a davant teniem al lider, un grandissim equip, del qual segueixo pensant igual, seràn campions de lliga sense cap mena de problema. Per tant, era complicat, però ja vaig avançar que tindríem les nostres opcions de treure alguna cosa positiva, com així va ser... Sabiem com jugava el Santperenca, i les opcions passaven per no amagarnos, per ser nosaltres mateixos més que mai, som un equip que toca i toca... i ahir ho haviem de seguir fent si voliem tenir alguna possibilitat. A més, jo sempre dic, que si s'ha de perdre s'ha de fer amb personalitat. Si haguessim posat un autocar davant d'en Dot per defensar-nos hauriem perdut, segur que si.. per tant, tal i com vaig dir a la xerrada prèvia, aquest era un partit per disfrutar jugant, i havien de ser valents i jugar el nostre joc sense por. Es va fer, inclús, quan ens vam quedar amb 10 homes a falta de 25 minuts vam seguir atacant, per cert, espero que l'Alfredo no tingui res greu i es recuperi aviat, estic segur que amb ell al camp la cosa hauria estat molt diferent. Va ser una prova per demostrar-nos que hauriem d'estar molt més a dalt a la taula.... Però bueno, seguim en el bon camí i hem de seguir treballant, encara queda mitja lliga, i les coses s'hauràn de valorar al final de tot.

També agraïr a les nostres fidels aficionades els seus anim, la veritat és que no falten mai, faci fred o calor... n'estic molt content i orgullós, i espero que ens segueixin fent costat.

Ara be la part complicada. Com be diu l'Enric, despres d'un bon partit costa agafar la concentració adecuada, sobretot si el proper rival és un equip de la part baixa... Però us diré una cosa, el partit del Santperenca es podria perdre i no hauria passat res, al cap i la fi són els liders, i el més normal seria que ho guanyessin tot... però el partit de dissabte a les 16:00 hores a casa (informació per en Cristian), no es pot perdre... és obligat guanyar si volem seguir pujant llocs a la classificació, L'Hostalets de Balenyà és un rival directe nostre, i és un equip que no em va desagradar gens a la primera volta, ens van posar les coses molt dificils, sort que vam poder empatar. És un equip de gent molt jove, que corre molt, si nosaltres no sortim al 100 % no guanyarem. Per tant, s'ha d'oblidar el partit del Santperenca i pensar en dissabte.

Vinga doncs. a seguir treballant... ara més que mai!! 

P.D: Un record per l'Andrés... creador de la frase "de mi no te acuerdas nunca en el blog!!!" Vinga Andrés, aquesta setmana si que hi he pensat, eh?? jajajajaja